Com diu n'Aurora al seu blog, Tenim un greu problema amb el debat sobre les descàrregues i és que, realment, no hi ha tal debat.

Només trobam una lluita de dos bàndols, amb dues visions parcials de la realitat totalment confrontades, que es dediquen a amollar consignes a les seves hosts, intentant ser els què més criden, perquè el govern es vegi obligat a satisfer les seves exigències, per damunt de les dels altres.

Amb aquesta situació, el primer que cal fer és tranquil·litzar-nos tots. I el segon és posar-nos d'acord amb els fets a analitzar, per a poder veure què és
el que cal debatre.

Vegem els fets:

Si em cobren una taxa de fems, després no em poden intentar multar, i molt menys criminalitzar-me, si em descobrixen llençant una borsa de fems dins el poal del carrer.

Idò, si em cobren una taxa per drets de còpia en tots els suports susceptibles de contenir qualsevol arxiu que estigui protegit per aquests drets de còpia, no poden pretendre impedir-me fer-ho i, molt menys, criminalitzar-me per això.

El pagar a la SGAE per un DVD verge, em dóna igual dret a ficar-li una còpia d'Avatar, que el que tinc d'obtenir aquesta còpia quan compr un DVD ja gravat amb aquesta pel·lícula (de fet, al primer cas pagaré 0,44€ de drets d'autor i al segon, com a molt, només 0,41€).

I qui diu copiar-la a un DVD, diu guardar una còpia a un disc dur, pel què també pagam drets d'autor.

O, per idèntic motiu, fotocopiar un llibre, ja que per això també ens cobren drets d'autor.

Dins la situació actual, els qui fan negoci distribuint còpies sense liquidar drets, sí estan cometent delicte i han de ser perseguits. I sofrir les conseqüències dels seus actes.

Però, per altra banda, una web d'enllaços, amb la legislació espanyola, no comet cap delicte ni falta per posar aquests enllaços, de fet, amb tota la raó, són molts els qui avisen que si finalment prohibeixen les webs d'enllaços, plouran les denúncies a tots els grans cercadors (Google, Yahoo, *Bing…), ja que, en definitiva, son també webs d'enllaços.

A més, cal tenir ben clara la protecció dels drets fonamentals, com la privadesa de les comunicacions, la llibertat de publicació i la presumpció d'innocència, a més d'uns altres drets, que també han de ser protegits, com els drets d'autor, el de cita o el de còpia privada.

I ara passem al debat:

La situació actual és correcta o cal canviar-la? Què és el desitjable per a cadascuna de les parts? Què és el que ens permet la Constitució i què no? Quines noves formes de distribució hi ha i com es pot garantir que els autors cobrin els seus drets? és mes, com es poden rendibilitzar aquestes formes de distribució (versions 'premium'…)?

I, el més important si volem arribar a qualque lloc:

En què estem disposats a cedir tots per a arribar a un consens?

Això si, ni els falsos ‘anarquistes’ que volen tot gratis, ni les grans multinacionals que volen mantenir els seus negocis costi el que costi, abanderant drets que NO són els seus, no tenen avui dia, a la meva manera de veure, ni una mica de raó. I si la tenen, la perden al vociferar d'aquesta manera.